Com neix una aigua termal
Tot comença amb la pluja.
L'aigua s'infiltra a la terra i baixa fins a profunditats d'entre 2.000 i 3.000 metres, on la calor geotèrmica l'escalfa fins als 90-130 °C. En aquest viatge dissol els minerals de les roques que travessa i, per efecte termosifó — l'aigua calenta pesa menys i puja —, ascendeix per les fractures tectòniques fins a la superfície.
El règim de descàrrega d'aquests sistemes geotermals és molt constant, perquè les seves reserves són molt abundants. Per això la nostra deu no s'atura mai: l'aigua flueix contínuament pel balneari, sense recircular-se ni reutilitzar-se, i conserva intactes les seves propietats biològiques, físiques i químiques. Cada bany es fa amb aigua que acaba d'arribar de la terra.
Què porta dins: composició i propietats
L'aigua de Caldes d'Estrac està declarada d'utilitat pública per les seves propietats curatives i terapèutiques. La seva mineralització prové dels minerals granítics de la serralada Litoral, incorporats per sedimentació durant l'ascens. Químicament és una aigua nitrogenada, ionitzada i azoada (gas radó) — propietats delicades, difícils de mantenir quan una aigua termal s'ha d'escalfar o refredar artificialment.
I aquí hi ha la nostra gran singularitat: no l'hem de manipular. Altres aigües termals broten a 70, 50 o 20 graus i cal ajustar-les per a l'ús humà. La nostra emergeix a 38,8 °C, la temperatura ideal per al cos. De la terra a la pell, sense passos intermedis.
Aquestes propietats fan que estigui indicada per a problemes articulars i reumàtics, afeccions de la pell, aparell respiratori i estrès. T'ho detallem a les teràpies amb aigua termal.
Un manantial únic entre les serralades i el mar
Les manifestacions hidrotermals de Catalunya apareixen en dues grans unitats: els Pirineus i les Catalànides — les serralades Prelitoral i Litoral, separades per la depressió Prelitoral. La seva zona de recàrrega és el massís del Montseny, i les aigües circulen en profunditat a través de les falles.
El manantial que brolla a Caldes d'Estrac se situa al punt de fractura tectònica on una falla posa en contacte la depressió del Vallès-Penedès amb el Sistema Litoral, prop de la riera de Caldetes, a uns 2.800 metres de profunditat. El seu tronc termal està ramificat per la fracturació superficial: de la mateixa família geològica en neixen la Font Picant d'Argentona i el manantial Titus d'Arenys de Mar. Però és aquí, a Caldetes, on l'aigua emergeix termal, constant i a la temperatura justa — i on un poble sencer va créixer al seu voltant.
Un poble que viu de l'aigua calenta des de fa segles
Caldes d'Estrac — Caldetes — porta l'aigua al nom: caldes, aigües calentes. Al voltant de la deu hi va florir una de les tradicions termals més antigues de la costa catalana, i amb ella un poble d'estiueig que va atreure artistes i visitants il·lustres. Avui aquest llegat continua viu a pocs passos del balneari: la Fundació Palau custodia una de les col·leccions privades picassianes més importants de l'Estat, amb obres de Tàpies, Miró, Barceló o Perejaume. Matí de museu, tarda d'aigua termal: la mateixa combinació que va seduir els estiuejants de fa un segle, a 50 metres de la platja.
La mateixa aigua, una font renovada
Hem renovat la font del manantial perquè l'aigua es presenti com mereix. El que no canvia és l'essencial: el mateix flux i la mateixa temperatura que els anàlisis registren des de fa més de 200 anys.
Aquesta aigua no s'explica: es prova.
Descobreix les teràpies amb aigua termal que la converteixen en salut, i reserva la teva visita.